Ets sol i vols ser lluna,
pintes amb llanterna els colors que et falten i corres,
corres i corres.
Corres nerviosa, sense paciencia,
apretant la vida amb les dos mans,
buidant d’oxigen allò que estimes.
I amb el cor ple d’estima,
s’ofeguen els somnis, es sequen les llagrimes…