De qui és el meu castell?

Tot sembla indicar que és meu, jo tinc les claus, els papers i segur que en la porta està el meu nom. Si preguntes, no dubte que tots diran que jo visc allí, que jo ho he pagat i que per tant és meu, però no és veritat, el castell no és sols meu.Has vist la seua grandària?, és gran veritat? Doncs clar, no és possible que una sola persona puga construir tants murs, patis i ponts en tan sol 12.045 dies. No, cada pedra, fusta o ferro té les petjades d’altres mans, en cada torre, sala o soterrani l’opinió d’un altre pensar, i en ocasions amb permís i en altres sense consulta prèvia, seguisc construint, seguim construint.Així que ara la pregunta ja té més sentit no? De qui és el meu castell?

Doncs bé, fins a ací la cosa la tènia més o menys clara. El problema és… que puc fer amb «el meu» castell?. Tinc dret a fer reformes? El puc vendre? Abandonar-lo? o fins i tot el podria tombar i fer-ne un de nou?

Amb aquestes paraules pot parèixer que no m’agrade el que he construït, i no es així, sols que de vegades asusta el tamany d’aquest.