Per a tu…

Perquè es el que hi ha, el que vull i el que serà per sempre.

I al final, hi ha dies i moments que es fan tant quotidians, que tot un dimarts dotze de desembre pot parèixer com un dinou d’abril. Però sols ho pareix, per tot això que ens uneix, pel que dius i el que calles, pel que fas o deixes de fer, per les rialles, les llàgrimes, cridades o correus, perquè tenim a la mateixa gent per la que lluitar, per tot allò que m’has ensenyat i eixes coses que he pogut ensenyar-te jo, perquè t’he vist créixer, perquè es el que hi ha, el que vull i el que serà per sempre… Per molts...

Read More

Seria un error no mirar al passat …

Seria un error no mirar al passat, perquè de cadascun dels moments viscuts està construït el teu castell. Fortes muralles de rajoles fetes amb llàgrimes, plors i decepcions. Un gran fossat de defensa, la confiança en tu mateixa, que has anat excavant dia a dia i diverses torres des de les quals ensenyes les teues il·lusions. Un gran castell construït amb esforç i al que has posat un enorme pont amb una immensa porta. Fes-lo gran, construeix espai, places, torres i moltes habitacions, perquè som molts els que necessitem passar algun temps entre aquestes muralles. Gaudeix-ho perquè és tot teu. 365 nous dies per a seguir construint. Moltes felicitats. …dels castells...

Read More

De qui és el meu castell?

I no és una pregunta retòrica… De qui és el meu castell? Tot sembla indicar que és meu, jo tinc les claus, els papers i segur que en la porta està el meu nom. Si preguntes, no dubte que tots diran que jo visc allí, que jo ho he pagat i que per tant és meu, però no és veritat, el castell no és sols meu.Has vist la seua grandària?, és gran veritat? Doncs clar, no és possible que una sola persona puga construir tants murs, patis i ponts en tan sol 12.045 dies. No, cada pedra, fusta o ferro té les petjades d’altres mans, en cada torre, sala o soterrani l’opinió d’un altre pensar, i en ocasions amb permís i en altres sense consulta prèvia, seguisc construint, seguim construint.Així que ara la pregunta ja té més sentit no? De qui és el meu castell? Doncs bé, fins a ací la cosa la tènia més o menys clara. El problema és… que puc fer amb «el meu» castell?. Tinc dret a fer reformes? El puc vendre? Abandonar-lo? o fins i tot el podria tombar i fer-ne un de nou? Amb aquestes paraules pot parèixer que no m’agrade el que he construït, i no es així, sols que de vegades asusta el tamany d’aquest.   …dels castells...

Read More

Comentarios recientes