Posts made in agosto, 2012

Seria un error no mirar al passat …

Seria un error no mirar al passat, perquè de cadascun dels moments viscuts està construït el teu castell. Fortes muralles de rajoles fetes amb llàgrimes, plors i decepcions. Un gran fossat de defensa, la confiança en tu mateixa, que has anat excavant dia a dia i diverses torres des de les quals ensenyes les teues il·lusions. Un gran castell construït amb esforç i al que has posat un enorme pont amb una immensa porta. Fes-lo gran, construeix espai, places, torres i moltes habitacions, perquè som molts els que necessitem passar algun temps entre aquestes muralles. Gaudeix-ho perquè és tot teu. 365 nous dies per a seguir construint. Moltes felicitats. …dels castells...

Read More

De qui és el meu castell?

I no és una pregunta retòrica… De qui és el meu castell? Tot sembla indicar que és meu, jo tinc les claus, els papers i segur que en la porta està el meu nom. Si preguntes, no dubte que tots diran que jo visc allí, que jo ho he pagat i que per tant és meu, però no és veritat, el castell no és sols meu.Has vist la seua grandària?, és gran veritat? Doncs clar, no és possible que una sola persona puga construir tants murs, patis i ponts en tan sol 12.045 dies. No, cada pedra, fusta o ferro té les petjades d’altres mans, en cada torre, sala o soterrani l’opinió d’un altre pensar, i en ocasions amb permís i en altres sense consulta prèvia, seguisc construint, seguim construint.Així que ara la pregunta ja té més sentit no? De qui és el meu castell? Doncs bé, fins a ací la cosa la tènia més o menys clara. El problema és… que puc fer amb «el meu» castell?. Tinc dret a fer reformes? El puc vendre? Abandonar-lo? o fins i tot el podria tombar i fer-ne un de nou? Amb aquestes paraules pot parèixer que no m’agrade el que he construït, i no es així, sols que de vegades asusta el tamany d’aquest.   …dels castells...

Read More

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. (Estava)

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. Fins a on la meua vida és meua? Podria donar minuts a les hores o parar al rellotge, fer un pas al capdavant o posar metres de distància, aprofitar el present o pensar en futur, donar alegries o estalviar disgustos. Tal vegada siga solament el següent pas, tal vegada una altra pedra en el meu castell. Faig balanç? summe lo bo i resta lo dolent? que decidisca una llista? Supose que no és bo estar trist, però ho...

Read More

525.600 vegades un minut.

En aquestos casos hi ha que parar, contar de 1 fins 60, i al acabar recordar que hauries de fer-ho 525.600 vegades mes per a que torne a passar un any. Després podries multiplicar per cada un dels anys per a tornar a viure altra vida. Avui missatges, correus electrònics o cridades al telèfon em recorden que han passat aquestes 525.600 vegades un minut, i em fan pensar amb totes aquelles coses que deurien passar en la mateixa futura quantitat de temps. Partir-ho serà molt difícil, ho se, però m’agradaria fer parts equitatives i poder gaudir de cada un de vosaltres, de cada un dels moments que a un d’aquestos cicles tinc reservat. Es el primer dels trenta, però no crec que estiga el motiu d’aquest petit desconcert. Supose que la sensació es una suma de moltes circumstancies; les bodes, els fills dels amics, la diferencia d’edat amb la gent que conec, el tindre una vida independent però també ser completament responsable d’aquesta… Tampoc es ninguna frustració, depressió o desgana, sols un motiu per a fer un petit balanç i seguir amb moltes mes ganes. Gracies a tots i fins 525.600 vegades...

Read More

Enveja sana.

Si hi ha alguna definició per a aquest concepte podria ser: «És el desig que experimentes al veure que algú posseïx allò que vols, però amb admiració i respecte, anhelant aquest bé per a tu però sense desitjar-li malament algú.» Aquest sentiment no deuria ser dolent, s’ha d’agafar la part positiva, aquest sentiment pot servir-te d’impuls per a superar-te i aconseguir el que desitges. Pots extreure coses positives de la comparança amb els altres.D’acord? Tot clar? Doncs tota aquesta reflexió es culpa d’Alex. Enhorabona i...

Read More

Comentarios recientes