En aquestos casos hi ha que parar, contar de 1 fins 60, i al acabar recordar que hauries de fer-ho 525.600 vegades mes per a que torne a passar un any. Després podries multiplicar per cada un dels anys per a tornar a viure altra vida.

Avui missatges, correus electrònics o cridades al telèfon em recorden que han passat aquestes 525.600 vegades un minut, i em fan pensar amb totes aquelles coses que deurien passar en la mateixa futura quantitat de temps. Partir-ho serà molt difícil, ho se, però m’agradaria fer parts equitatives i poder gaudir de cada un de vosaltres, de cada un dels moments que a un d’aquestos cicles tinc reservat.

Es el primer dels trenta, però no crec que estiga el motiu d’aquest petit desconcert. Supose que la sensació es una suma de moltes circumstancies; les bodes, els fills dels amics, la diferencia d’edat amb la gent que conec, el tindre una vida independent però també ser completament responsable d’aquesta… Tampoc es ninguna frustració, depressió o desgana, sols un motiu per a fer un petit balanç i seguir amb moltes mes ganes.

Gracies a tots i fins 525.600 vegades 60.