Supose que no és bo estar trist, però ho estic.
Fins a on la meua vida és meua?
Podria donar minuts a les hores o parar al rellotge,
fer un pas al capdavant o posar metres de distància,
aprofitar el present o pensar en futur,
donar alegries o estalviar disgustos.
Tal vegada siga solament el següent pas, tal vegada una altra pedra en el meu castell.
Faig balanç? summe lo bo i resta lo dolent? que decidisca una llista?
Supose que no és bo estar trist, però ho estic.