Volteas…
Te veo dentro,distraída, no volteas, ni siquiera por curiosidad,ríes, lloras, cantas, fantaseasmas, no volteas, ni siquiera por curiosidad.(Josse Maria) jo voletje, tu...
read moreA que juguem?
A ordenar idees i emocions juguem ara, a aprendre a ficar cada sentiment al seu lloc, a donar i llevar valor i importància a les coses, les paraules, els silencis o les mirades, a apartar lo imborrable i deixar lloc per si arriben coses noves. A decidir si seguir lluitant juguem, a arriscar, conservar o seguir deixant al temps fer la seua feina. A ordenar consells i persones juguem...
read moreTens un paper a mà?
Tens un paper a mà? Bé, ara arruga-lo i després intenta allisar-ho. Que? Veritat que no es queda com al principi? Doncs açò és el que passa quan ofens o danyes a la gent. Abans de dir alguna cosa, pensa-ho. Recicla, suavitza i redirigeix cap a un pensament més positiu i en el qual es puga trobar solució. I sobretot, sigues...
read moreDraws Feelings
Navegant per la xarxa m’he trobat aquest treball d’Avogado6, un artista japonès que ha creat «Draws Feelings». De vegades és molt difícil definir el mateix estat d’ànim o que és el que et passa pel cap, i aquest dibuixant ha pogut condensar en imatges tots aquestos sentiments… Tired. Worn out. When your wings get tired of carrying you When your wings get tired of carrying you...
read moreTe mereces…
“Mereces un amor que te quiera despeinada, con todo y las razones que te levantan de prisa, con todo y los demonios que no te dejan dormir. Mereces un amor que te haga sentir segura, que pueda comerse al mundo si camina de tu mano, que sienta que tus abrazos van perfectos con su piel. Mereces un amor que quiera bailar contigo, que visite el paraíso cada vez que mira tus ojos, y que no se aburra nunca de leer tus expresiones. Mereces un amor que te escuche cuando cantas, que te apoye en tus ridículos, que respete que eres libre, que te acompañe en tu vuelo, que no le asuste caer. Mereces un amor que se lleve las mentiras, que te traiga la ilusión, el café y la poesía.” (Frida...
read moreUna armadura hecha a medida.
Y conseguí forjar sobre mi cuerpo una armadura con llave hecha a medida, un grueso muro transparente que contuviera en el interior todos mis miedos, mis fobias y mis frustraciones. Conseguí cerrar las llaves en una caja olvidada y lanzar las llaves de esta al agua, en un sitio cercano, pero secreto. Contendría el pasado modelando el futuro, sacrificando el idilio de una supuesta promesa, sustituyendo un anhelo por la certeza de lo cercano, de lo seguro. No quisiera decir que abandoné, simplemente tomé una decisión, tal vez no la más acertada, tal vez no la mejor, quien sabe, tal vez la que más aliviaba, tal vez la mas segura… Visión subjetiva y...
read moreLa història de la muntanya russa
Era com si per un breu instant, el temps s’haguera detingut i jo estiguera fora del mi. Em vaig sentir completament fora de control, com si no poguera veure res i no poguera sentir res. Solament em tenia a mi mateix. Si no trobava la manera de bregar amb aquella por, si no trobava la manera de salvar-me, ningú ho faria mai. La muntanya russa mai es detindria… «Dian...
read moreNingú et dirà el que no pots fer…
Per a tots aquells als quals algú, en algun moment, els va dir que no podrien. Per a tots aquells que, una vegada, van pensar que no sabrien. Per a aquells que no troben la confiança que sempre han portat en el seu interior… Per a tots ells. Per a tu. Perquè no hi ha res que no pugues...
read moreCuentan los viejos…
Cuentan los viejos del lugar que al salir el sol, llegaban de todas partes. Venían desde casas cercanas y pueblos de alrededor, venían de la alegría de sus viajes o del día a día en sus trabajos. Y allí, mientras compartían el pan y bebían de sus tazones, lloraban sus derrotas y reían con sus victorias! Era su forma de empezar el día, era como escribir su diario, la forma de mantenerse presentes… Miss you.
read morePerquè es el que hi ha, el que vull i el que serà per sempre.
I al final, hi ha dies i moments que es fan tant quotidians, que tot un dimarts dotze de desembre pot parèixer com un dinou d’abril. Però sols ho pareix, per tot això que ens uneix, pel que dius i el que calles, pel que fas o deixes de fer, per les rialles, les llàgrimes, cridades o correus, perquè tenim a la mateixa gent per la que lluitar, per tot allò que m’has ensenyat i eixes coses que he pogut ensenyar-te jo, perquè t’he vist créixer, perquè es el que hi ha, el que vull i el que serà per sempre… Per molts...
read more
Comentarios recientes