Pensant pensant

Ningú et dirà el que no pots fer…

Per a tots aquells als quals algú, en algun moment, els va dir que no podrien. Per a tots aquells que, una vegada, van pensar que no sabrien. Per a aquells que no troben la confiança que sempre han portat en el seu interior… Per a tots ells. Per a tu. Perquè no hi ha res que no pugues...

Read More

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. (Estava)

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. Fins a on la meua vida és meua? Podria donar minuts a les hores o parar al rellotge, fer un pas al capdavant o posar metres de distància, aprofitar el present o pensar en futur, donar alegries o estalviar disgustos. Tal vegada siga solament el següent pas, tal vegada una altra pedra en el meu castell. Faig balanç? summe lo bo i resta lo dolent? que decidisca una llista? Supose que no és bo estar trist, però ho...

Read More

525.600 vegades un minut.

En aquestos casos hi ha que parar, contar de 1 fins 60, i al acabar recordar que hauries de fer-ho 525.600 vegades mes per a que torne a passar un any. Després podries multiplicar per cada un dels anys per a tornar a viure altra vida. Avui missatges, correus electrònics o cridades al telèfon em recorden que han passat aquestes 525.600 vegades un minut, i em fan pensar amb totes aquelles coses que deurien passar en la mateixa futura quantitat de temps. Partir-ho serà molt difícil, ho se, però m’agradaria fer parts equitatives i poder gaudir de cada un de vosaltres, de cada un dels moments que a un d’aquestos cicles tinc reservat. Es el primer dels trenta, però no crec que estiga el motiu d’aquest petit desconcert. Supose que la sensació es una suma de moltes circumstancies; les bodes, els fills dels amics, la diferencia d’edat amb la gent que conec, el tindre una vida independent però també ser completament responsable d’aquesta… Tampoc es ninguna frustració, depressió o desgana, sols un motiu per a fer un petit balanç i seguir amb moltes mes ganes. Gracies a tots i fins 525.600 vegades...

Read More

Enveja sana.

Si hi ha alguna definició per a aquest concepte podria ser: «És el desig que experimentes al veure que algú posseïx allò que vols, però amb admiració i respecte, anhelant aquest bé per a tu però sense desitjar-li malament algú.» Aquest sentiment no deuria ser dolent, s’ha d’agafar la part positiva, aquest sentiment pot servir-te d’impuls per a superar-te i aconseguir el que desitges. Pots extreure coses positives de la comparança amb els altres.D’acord? Tot clar? Doncs tota aquesta reflexió es culpa d’Alex. Enhorabona i...

Read More

Comentarios recientes