Pensant pensant

Tens un paper a mà?

Tens un paper a mà? Bé, ara arruga-lo i després intenta allisar-ho. Que? Veritat que no es queda com al principi? Doncs açò és el que passa quan ofens o danyes a la gent. Abans de dir alguna cosa, pensa-ho. Recicla, suavitza i redirigeix cap a un pensament més positiu i en el qual es puga trobar solució. I sobretot, sigues conseqüent!

Read More

Draws Feelings

Navegant per la xarxa m’he trobat aquest treball d’Avogado6, un artista japonès que ha creat «Draws Feelings». De vegades és molt difícil definir el mateix estat d’ànim o que és el que et passa pel cap, i aquest dibuixant ha pogut condensar en imatges tots aquestos sentiments… Tired. Worn out. When your wings get tired of carrying you When your wings get tired of carrying you...

Read More

Una armadura hecha a medida.

Y conseguí forjar sobre mi cuerpo una armadura con llave hecha a medida, un grueso muro transparente que contuviera en el interior todos mis miedos, mis fobias y mis frustraciones. Conseguí cerrar las llaves en una caja olvidada y lanzar las llaves de esta al agua, en un sitio cercano, pero secreto. Contendría el pasado modelando el futuro, sacrificando el idilio de una supuesta promesa, sustituyendo un anhelo por la certeza de lo cercano, de...

Read More

La història de la muntanya russa

Era com si per un breu instant, el temps s’haguera detingut i jo estiguera fora del mi. Em vaig sentir completament fora de control, com si no poguera veure res i no poguera sentir res. Solament em tenia a mi mateix. Si no trobava la manera de bregar amb aquella por, si no trobava la manera de salvar-me, ningú ho faria mai. La muntanya russa mai es detindria… «Dian Hart»

Read More

Ningú et dirà el que no pots fer…

Per a tots aquells als quals algú, en algun moment, els va dir que no podrien. Per a tots aquells que, una vegada, van pensar que no sabrien. Per a aquells que no troben la confiança que sempre han portat en el seu interior… Per a tots ells. Per a tu. Perquè no hi ha res que no pugues fer.

Read More

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. (Estava)

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. Fins a on la meua vida és meua? Podria donar minuts a les hores o parar al rellotge, fer un pas al capdavant o posar metres de distància, aprofitar el present o pensar en futur, donar alegries o estalviar disgustos. Tal vegada siga solament el següent pas, tal vegada una altra pedra en el meu castell. Faig balanç? summe lo bo i resta lo dolent? que decidisca una llista? Supose que no és bo estar...

Read More

Comentarios recientes