I al final, hi ha dies i moments que es fan tant quotidians, que tot un dimarts dotze de desembre pot parèixer com un dinou d’abril. Però sols ho pareix, per tot això que ens uneix, pel que dius i el que calles, pel que fas o deixes de fer, per les rialles, les llàgrimes, cridades o correus, perquè tenim a la mateixa gent per la que lluitar, per tot allò que m’has ensenyat i eixes coses que he pogut ensenyar-te jo, perquè t’he vist créixer,...

Seria un error no mirar al passat, perquè de cadascun dels moments viscuts està construït el teu castell. Fortes muralles de rajoles fetes amb llàgrimes, plors i decepcions. Un gran fossat de defensa, la confiança en tu mateixa, que has anat excavant dia a dia i diverses torres des de les quals ensenyes les teues il·lusions. Un gran castell construït amb esforç i al que has posat un enorme pont amb una immensa porta. Fes-lo gran, construeix...

I no és una pregunta retòrica… De qui és el meu castell? Tot sembla indicar que és meu, jo tinc les claus, els papers i segur que en la porta està el meu nom. Si preguntes, no dubte que tots diran que jo visc allí, que jo ho he pagat i que per tant és meu, però no és veritat, el castell no és sols meu.Has vist la seua grandària?, és gran veritat? Doncs clar, no és possible que una sola persona puga construir tants murs, patis i ponts en...

Supose que no és bo estar trist, però ho estic. Fins a on la meua vida és meua? Podria donar minuts a les hores o parar al rellotge, fer un pas al capdavant o posar metres de distància, aprofitar el present o pensar en futur, donar alegries o estalviar disgustos. Tal vegada siga solament el següent pas, tal vegada una altra pedra en el meu castell. Faig balanç? summe lo bo i resta lo dolent? que decidisca una llista? Supose que no és bo estar...

En aquestos casos hi ha que parar, contar de 1 fins 60, i al acabar recordar que hauries de fer-ho 525.600 vegades mes per a que torne a passar un any. Després podries multiplicar per cada un dels anys per a tornar a viure altra vida. Avui missatges, correus electrònics o cridades al telèfon em recorden que han passat aquestes 525.600 vegades un minut, i em fan pensar amb totes aquelles coses que deurien passar en la mateixa futura quantitat de...

Si hi ha alguna definició per a aquest concepte podria ser: «És el desig que experimentes al veure que algú posseïx allò que vols, però amb admiració i respecte, anhelant aquest bé per a tu però sense desitjar-li malament algú.» Aquest sentiment no deuria ser dolent, s’ha d’agafar la part positiva, aquest sentiment pot servir-te d’impuls per a superar-te i aconseguir el que desitges. Pots extreure coses positives de la...

Ens emportem una flama i vos deixem un soroll!Si hi ha deute amb allò que fas tant de gust, estem en deute. Si hi ha deute amb la gent que et fa sentir bé, estem en deute. Si hi ha deute amb la gent que t’acull i et dona fins la última de les seues coses, si definitivament estem en deute. Gracies a Marc, a Laura i a Nando per aconseguir que participarem al XIV Joc Brutal de Colles, que be ho vaig passar! Gracies a la mare de Marc i Laura...