Una armadura hecha a medida.
Y conseguí forjar sobre mi cuerpo una armadura con llave hecha a medida, un grueso muro transparente que contuviera en el interior todos mis miedos, mis fobias y mis frustraciones. Conseguí cerrar las llaves en una caja olvidada y lanzar las llaves de esta al agua, en un sitio cercano, pero secreto. Contendría el pasado modelando el futuro, sacrificando el idilio de una supuesta promesa, sustituyendo un anhelo por la certeza de lo cercano, de lo seguro. No quisiera decir que abandoné, simplemente tomé una decisión, tal vez no la más acertada,...
read moreLa història de la muntanya russa
Era com si per un breu instant, el temps s’haguera detingut i jo estiguera fora del mi. Em vaig sentir completament fora de control, com si no poguera veure res i no poguera sentir res. Solament em tenia a mi mateix. Si no trobava la manera de bregar amb aquella por, si no trobava la manera de salvar-me, ningú ho faria mai. La muntanya russa mai es detindria… «Dian Hart»
read moreNingú et dirà el que no pots fer…
Per a tots aquells als quals algú, en algun moment, els va dir que no podrien. Per a tots aquells que, una vegada, van pensar que no sabrien. Per a aquells que no troben la confiança que sempre han portat en el seu interior… Per a tots ells. Per a tu. Perquè no hi ha res que no pugues fer.
read moreCuentan los viejos…
Cuentan los viejos del lugar que al salir el sol, llegaban de todas partes. Venían desde casas cercanas y pueblos de alrededor, venían de la alegría de sus viajes o del día a día en sus trabajos. Y allí, mientras compartían el pan y bebían de sus tazones, lloraban sus derrotas y reían con sus victorias! Era su forma de empezar el día, era como escribir su diario, la forma de mantenerse presentes… Miss you.
read morePerquè es el que hi ha, el que vull i el que serà per sempre.
I al final, hi ha dies i moments que es fan tant quotidians, que tot un dimarts dotze de desembre pot parèixer com un dinou d’abril. Però sols ho pareix, per tot això que ens uneix, pel que dius i el que calles, pel que fas o deixes de fer, per les rialles, les llàgrimes, cridades o correus, perquè tenim a la mateixa gent per la que lluitar, per tot allò que m’has ensenyat i eixes coses que he pogut ensenyar-te jo, perquè t’he vist créixer, perquè es el que hi ha, el que vull i el que serà per sempre… Per molts...
read moreSeria un error no mirar al passat …
Seria un error no mirar al passat, perquè de cadascun dels moments viscuts està construït el teu castell. Fortes muralles de rajoles fetes amb llàgrimes, plors i decepcions. Un gran fossat de defensa, la confiança en tu mateixa, que has anat excavant dia a dia i diverses torres des de les quals ensenyes les teues il·lusions. Un gran castell construït amb esforç i al que has posat un enorme pont amb una immensa porta. Fes-lo gran, construeix espai, places, torres i moltes habitacions, perquè som molts els que necessitem passar algun temps...
read moreDe qui és el meu castell?
I no és una pregunta retòrica… De qui és el meu castell? Tot sembla indicar que és meu, jo tinc les claus, els papers i segur que en la porta està el meu nom. Si preguntes, no dubte que tots diran que jo visc allí, que jo ho he pagat i que per tant és meu, però no és veritat, el castell no és sols meu.Has vist la seua grandària?, és gran veritat? Doncs clar, no és possible que una sola persona puga construir tants murs, patis i ponts en tan sol 12.045 dies. No, cada pedra, fusta o ferro té les petjades d’altres mans, en cada...
read moreSupose que no és bo estar trist, però ho estic. (Estava)
Supose que no és bo estar trist, però ho estic. Fins a on la meua vida és meua? Podria donar minuts a les hores o parar al rellotge, fer un pas al capdavant o posar metres de distància, aprofitar el present o pensar en futur, donar alegries o estalviar disgustos. Tal vegada siga solament el següent pas, tal vegada una altra pedra en el meu castell. Faig balanç? summe lo bo i resta lo dolent? que decidisca una llista? Supose que no és bo estar trist, però ho estic.
read more525.600 vegades un minut.
En aquestos casos hi ha que parar, contar de 1 fins 60, i al acabar recordar que hauries de fer-ho 525.600 vegades mes per a que torne a passar un any. Després podries multiplicar per cada un dels anys per a tornar a viure altra vida. Avui missatges, correus electrònics o cridades al telèfon em recorden que han passat aquestes 525.600 vegades un minut, i em fan pensar amb totes aquelles coses que deurien passar en la mateixa futura quantitat de temps. Partir-ho serà molt difícil, ho se, però m’agradaria fer parts equitatives i poder...
read moreEnveja sana.
Si hi ha alguna definició per a aquest concepte podria ser: «És el desig que experimentes al veure que algú posseïx allò que vols, però amb admiració i respecte, anhelant aquest bé per a tu però sense desitjar-li malament algú.» Aquest sentiment no deuria ser dolent, s’ha d’agafar la part positiva, aquest sentiment pot servir-te d’impuls per a superar-te i aconseguir el que desitges. Pots extreure coses positives de la comparança amb els altres.D’acord? Tot clar? Doncs tota aquesta reflexió es culpa d’Alex....
read more
Comentarios recientes